dimarts, de gener 31, 2006

NIngu s'anima????

Ei, ningu s'anima a fer un comentari de l'aventura per trobar el martell?????

Va, que hi ha hagut una mica de tot, nans vampirs, artefactes misteriosos, lluites titaniques i una defuncio i tot... Bé, de fet caldira dir defunció d'un personatge jugador, que d'enemics n'hi ha unes quantes cada cop...

Si no ho fare jo!, pero llavors no us queixeu si la visió és lleugerament parcial a favor del màster...

Apalin, PETONETS!
Publicat per pitjorcasa a 1:02 p. m.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no puc... no hi era...
però pel que m'han dit va estar bé..


Jep

dimarts, de gener 31, 2006 2:08:00 p. m.
Anònim ha dit...

Home, bé, bé, el que es diu bé, no gaire pels que hem mort en combat...

La primera partida després de Nadal erem en Martí, en Xavi, en Jordi i jo (i el master) El de l'abadia va explicar que s'havia d'anar a bucar un martell d'obsidiana (no sé per què, perquè estava fent crispetes). Ens va teleportar a un poble amb tres associacions de comerciants (una de les quals tenia el martell) i ens va dir que en dos dies havíem de ser allà que tornaria a activar el portal. Per descomptat, el martell l'havien robat, juntament amb els símbols de les altres associacions de comerciants. Nosaltres vam ser contractats per l'associació que tenia el martell d'obsidiana. I endevineu qui hi havia a una de les altres associacions?

Bé, doncs un indicats cap a on es podria trobar el famós martell, ens en vam anar cap al dungeon corresponent. Entrada, tres opcions, esfinx amb incògnita. Escollim passadís, desxifrem incògnita i cap endavant. Següent porta, cinc tius penjats a la paret amb números escrits al pit i nova incógnita. "Despejem" la variable i endavant. Porta tancada, cap a un altre passadís on hi havia unes esferes amb premi (com les màquines que hi han als bars). Trencaves un dels globus penjats i premi! Un (o més) enemics. A la tercera va caure la clau que buscàvem i vam obrir la porta que ens donava accés a una meravella de riu de lava (que llavors es va transformar en fang calent a l'estil caldea) on hi havia supesos del sostre 8 plataformes amb una cadena. Com taps de lavabo. Per sort es van reduir a 8, perquè el master es va cansar d'anar fent proves amb el "táctico" que vam trobar per saltar de banda a banda (i que el paladí caigués constantment). I vam arribar a.... (continua)

dijous, de febrer 02, 2006 11:51:00 a. m.
Anònim ha dit...

L'entrada del túnel era fosca i no sabiem què hi havia darrera la porta. De fet hi havia un altre passadís amb una altra porta al fons. I darrera aquesta porta, una sala circular amb terra de fusta i una boire en suspensió. Els tres d'aquell dia (en Xavi, en Jordi, jo i el master omnipresent) estávem invisibles quen en Xavi va decidir entrar a la sala, i els altres a esperar-nos a l'entrada, moment en que la boira es va concentrar i formar un nan de tamany molt respectable i molt pàl·lid (i amb unes dents molt xules) El primer que va fer va ser intentar controlar la ment d'en Xavi i anar cap a la porta. Van començar les escaramusses en direcció al passadís. El cavall d'en Jordi va fer acte de presència. Per un moment es va acostar a en Jordi i es va trobar rodejat pels tres. En aquell instant es va fer un conjur de "flama" davant seu que va deixar cec en Jordi i (segons el master) al nan-vampir, que va decidir esfumar-se (i mai tant ben dit)Al següent round en Xavi va caure sota el seu control i va començar a picar en Jordi, mentres el mag es dedicava a fer ràfegues de vent per intentar portar la boira al riu de fang. Pero`no va ser així, la boira se'n va tornar al forat d'on havia vingut. I després de dos sneaks attacks (si, si, dos) del pícar al paladí (cec i caigut al terra), en xavi va recuperar el control (el seu). I cap a la càmara una altra vegada.

Sota els taulons hi havia una altra sala, on hi havia l'apartament del vampir (inclós un fantàstic taüt de fusta lacada en engre). Primer va baixar en Xavi, després jo, i després en Jordi. Abans que baixés el paladí, es va presetnar el vampir, que molt amablament em va arreplegar el coll i em va fer un parell de xuclets (garrapinyant-me 8 punts de contitució i deixant-me sense la meitat de punts de vida totals!). Amb el paladí i la muntura el vam aconseguir flanquejar per tots costats, però ell abans va acariciar a en xavi i a part de treure-li uns quants punts de cop, li va xuclar un nivell (que haguessin hagut de ser dos). Per sort, no va aguantar un altre round. Revisió de tresor, crema de caixa, deixar les cendres del vampir en una dissolució d'aigua beneïda i vinga, cap a la sortida. (aencara no està)

dijous, de febrer 02, 2006 12:06:00 p. m.
Anònim ha dit...

(David, disculpa si et molesta que acabi el comentari, només ho faig perquè crec ja has fet prou portant-nos fins aqui. Qualsevol correcció serà benvinguda)

Després d'endreçar el nan-vampir com requerien les circumstancies i que en Jordi l'afegís a la seva col·lecció de víctimes a trossos i senceres vam tenir la fortuna de trobar un passadís secret que ens portava directes a l'exterior del dungeon.

Exhaustos per la xuclera del vampir vam sortir a fora on ens vam trobar un vell que ens esperava apoiat casualment en una pedra que hi havia per allà. Resulta que aquest senyor era l'amo del dungeon (tenia un nom però no el recordo), i que, avar fins a la mèdul·la, no en feia prou amb posseir un volcà sencer(amb dungeon inclòs), si no que a més reclamava que li tornéssim el martell (que no era seu, ja que ell l'havia robat a l'abadia qui sap quan).

I ja se sap, "Quién roba a un ladrón, 100 años de perdón". En Banal, que portava el martell a la seva maleta màgica de'n Doraemon, li va venir a dir això i l'home es va posar fet una fera.

En aquest moment tots vam passar a l'acció, fins hi tot en Juanjo s'havia estat intentant amagar (sense gaire èxit pobret) darrera un bri d'herba. El combat va ser terriblement desigual basicament perquè l'homa va resultar ser un fetiller de nivell 200 que no va tenir cap més acudit que posar-se a invocar elementals, un de terra (la pedra on estava apoiat quan ens el vam trobar no era una pedra normal i corrent) i un de foc. Un ser monstruós de 2 per 2 (mai més ben dit) i 10 metres d'alt.

El fetiller va invocar i es va amagar deixant-nos amb els seus amics. Tots els nostres atacs van ser infructuosos i de seguida vam canviar la tàctica per un campi qui pugui amb tota la llei. Vam resar als Déus i aquells que no hi creien a l'esfinx, que ens devia un favor la molt marrana.

En Jordi i el seu magnífic corser es van encomanar al Déu que tant adoren per, després d'una fugida a la desesperada, enfrontar-se cara a cara a l'elemental de foc. El ser, contrariat per l'enigmàtica resistència del cavall i el seu genet, va acabar sucumbint malgrat que pel camí ens va trencar el recent adquirit martell d'obsidiana.

Mentre en Jordi feia la feina bruta, l'esfinx es va encarregar del mag, i els altres 3 de l'elemental de terra aprofitant la seva lentitud per marejar-lo fins a mort.

Després del combat ens vam llepar les ferides i vam destrossar la vareta de curació a base de descarregues i patates braves. Fet el recompte del combat ens vam adonar que ens quedaven 24 hores perquè el portal es reobrís i en teniem cap a 20 de camí.
I la germandat del martell es va encaminar cap a la ciutat.

dijous, de febrer 02, 2006 8:10:00 p. m.
Anònim ha dit...

(Juanjo, perdona'm per posar Juanma. Ai!)

Continuem:

Per evitar sorpreses desagradables durant el viatge de tornada ens vam separar.

Jo, el paladí i la tassa (joer, és que era massa fàcil) vam agafar el cavall i ens vam avançar. Mentre el mag i l'explorador ens van seguir caminant.

Per casualitats de la vida tirant tirant vam arribar a un punt del camí on hi havia una carreta volcada i entrevessada amb un home que jeia al seu costat. En Jordi va fer afluixar el cavall i jo en vaig baixar per fer una petita exploració.

La cosa va anar bé fins que vaig fer una pífia just en el moment en què intentava treure el nas. En aquell moment em va caure una bola de foc que em va deixar distret, vam perdre el factor sorpresa i en Banal va haver de venir-me a socorrer amb urgència. Per sort o per desgràcia el mag va desaparèixer i en Jordi i jo ens vam veure al voltant de la carreta atents a qualsevol moviment... que no es va donar mai.

Mentre esperavem a veure si passava algo ens vam preocupar per la salut de l'home que jeia al costat de la carreta. Semblava que estava recuperant la consciència. En aquell moment també ens vam adonar de la presència d'una noia que estava estirada a un altre costat del carró. La mossa, més desperta que el seu pare, ens va dir que els havien atracat i que els haviem d'ajudar tant si com no i portar-los a un lloc que casualment estava en direcció contrària a la que anavem.

Afortunadament per nosaltres, que aleshores no enteniem massa res, el paladí va fer un detectar mal que va desenmascarar a la noia i al seu "pare". Eren els assassíns que, no se sap qui, havien contractat per eliminar-nos.

De cop la noia va desaparèixer i el pare es va aixecar per carregar contra nosaltres.
Una "tiro combinado" de la força del paladí amb un sneak atack va acabar amb la vida del mític transformista que ens havia estat rondant des del gran torneig de les arts marcials. (Qui no recorda el wapo, la cambrera i el transformista?)

Després d'això en Jordi i jo ens vam plantar en aquell punt del camí tot buscant pistes de la presència dels assassins però havíen marxat. Ens vam esperar a l'arribada de'n Juanma i en David per continuar el que quedava de camí al seu costat.

Pels volts de les 12 de la nit vam arribar a la ciutat, que aleshores estava excitada per l'atac de les forces del mal i fugia a la desesperada. A contracorrent vam aconseguir arribar a la plaça major, lloc on se'ns havia d'obrir la porta dimensional i vam preparar les defenses, tant les de la ciutat com les que ens hauríen de permetre entrar tots a la porta.

Malgrat buscar signes de presència dels assassins no els vam trobar, i les hores van anar passant fins que, quan faltava poc més de mitja hora perquè s'obrís la porta l'exèrcit del mal va arribar a la ciutat. Gràcies a les defenses que havíem preparat, les barricades de la ciutat, i la certera punteria de'n Juanma vam poder repel·lir sense excessiva dificultat les primeres aproximacions enemigues.

El sidral va començar quan va aparèixer la porta. Aleshores tots hi vam intentar entrar però no vam poder. Una misteriosa barrera invisible s'alçava entre nosaltres i la porta. Aleshores la plaça ja era un camp de batalla, i entre la multitud s'hi amagaven els assassins que venien a per nosaltres.

El que queda per explicar és l'història de la tràgica mort de'n David. L'emboscada els va sortir bé, en part gràcies a les patètiques tirades d'un pícaro que va ser incapaç d'ajudar als seus companys des de les sombres destorbant al mag dels assassins.
La sagnia va acabar amb la cambrera, el mag i dos assassins morts. Recompensa insuficient per la mort d'un company.
Exhaustos, tristos i destrempats pel primer mort que queia del nostre bàndol, vam travessar la porta dimensional amb el martell d'obsidiana fet miques i el cos socarrimat de'n David.

dijous, de febrer 02, 2006 8:35:00 p. m.
Anònim ha dit...

Preguem a algun déu per l'ànima del benvolgut Mag David (tipus Mag Fèlix..), quina història més emocionant, no he captat tots els detalls però per la línia general sembla una èpica d'aquestes brutals.

Jep

dilluns, de febrer 06, 2006 11:38:00 a. m.
Anònim ha dit...

Sip, hi va haber una mica de lluita èpica, una mica d'ajuda de poders superiors, una mica de lluita de carrers i... UNES QUANTES ÒSTIES BEN DONADES!

El grup perfecciona les estratègies i les tècniques de combat, y els enemics també van agafant més "mala llet".

Ei, trobo que el resum (varis autors), esta molt bé y dona una idea força exacta de com va ser la partida...

Ara, fins al proper capítol...

YAGO

dilluns, de febrer 06, 2006 4:19:00 p. m.

Publica un comentari a l'entrada