FINAL DE PANTALLA

Com la millor de les realitats, en aquesta partida de rol els personatges van i venen. Tant és així que en aquesta sessió erem 6 (sí, sí, 6 jugadors). I a més hem de tenir en compte que en Jep va ser baixa.... però va venir una improvitzada col·laboració d'en Marrrc que va portar el nan d'en Jep i en Joanma, un coleguilla d'en David.
I la cosa va començar que havíem rescatat a la virginal nena i ens disposavem a marxar de les masmorres. Però després de barallar-nos amb milers de zombies i abans de haver-ho de tornar a fer, vam trobar una porta secreta que ens va conduir al "tanatori" de l'abaadia, on hi ha els sepúlcres de tots els abats. Allà vam veure uns petits éssers que s'amagaven de nosaltres. En Martí, sense pensar-ho dues vegades va i abans de preguntar res els fot una fletxa!!!!. I ja hi som pel tros. En total n'hi ha quatre. Resulta que son uns sers a l'estil dels zombies però d'una categoria més (no em pregunteu com es deien) i que acostumen a ser a prop d'un Nigromant. I efectivament a mig combat apareix un hobbit amb caputxa negre i poders extranys, que després de fer algunes pífies es mor davant el nostre increible poder. Ha sigut força fàcil, s'ha de reconèixer.
De les seves restes en traiem una bossa amb 7 gemmes, un llibre de conjurs i un medalló malèfic.
Seguim el camí i ens adonem que tots els zombies que pul·lulaven per les masmorres estan tirats a terra més morts del que estaven. Per tant tenim via lliure per anar a l'idea. De sobte trobem aquell fantasma d'aquella noia que buscava el seu amor, el pare Joseph. Només hi intercanviem algunes paraules. Més endavant veiem una imatge que no esperavem: el cap religiós del poble totalment borratxo i fora de sí. Una flexta que esquiva, davant la nostra sorpresa, un encanteri de bassa de grassa en la qual no hi rellisca, i uns moviments de combat com la tactica del borratxo d'en SonGoku...No serà tant fàcil com semblava. En Jordi Paladí marxa pitant cap a buscar el fantasma de la noia. La raó? Doncs que el cap religiós del poble abans de començar a atacar-nos ha dit "Morireu. El pare Joseph us vencerà", o alguna cosa així. Així mentre en Jordi va a buscar el fantasma, tots els altres, en mesura del possible van lluitant contra el pare Joseph. El Master ha reconegut, més tard, que no s'esperava el que va passar.... què era? Doncs que a base de cops, fletxes i encanteris de esfera flamígera ens hem carregat el paio abans de que ho fes el fantasma. El moment més dramàtic ha sigut quan hem hagut de dir al fantasma de la noia que ella estava morta!!! Snif! Snif!
El camí segueix i trobem un pas de "canvi de lloc instentani". Tots cap a dins. Anem a parar a un espai indefinit on el terra és una espècie de pantà. I davant nostre, un altar, un fetiller i un bàrbar.

(continuarà)