Afectuosament ens demanen que entreguem la nena per fer el sacrifici. Naturalment, diem que no i el nostre mag particular li fa un encanteri que la converteix invisible. I ens disposem a atacar. Apareixen plantes enfiladisses que ens agafen els peus i micos/goriles que dificulten el pas. Mentre estem batallant amb això apareix un altre personatge. Qui? Qui? en Juvenil!!!! Sense saber ben bé com la nena apareix sobre l'altar, el bàrbar en treu una daga i es disposa a sacrificar-la. Tots el que tenim alguna cosa per llençar (flextes, destrals, o el que sigui) intentem tirar i tocar a la mà del bàrbar on aguanta la daga. Al final ho aconseguim. Mentrestant ens hem carregat els micos i el fetiller, que agafa una crisi de cavall i el deixem a mans del senglar. En Juvenil ho sentencia "Això ho he d'arreglar personalment". Es converteix en drac. I també apareix un altre personatge. Un assassí de categoria que no s'immuta i no es fica a la baralla. Només s'ho mira de lluny i va rient. El Drac llença una escupinyada que es carrega el bàrbar i casi casi es carrega la nena. I volant es posa sobre l'altar i sobre la nena. Alguns punts de vida per aquí, alguns punts de vida per allà.... I fot urpada i atravessa a la nena!!! (El gran objectiu de la nostra vida... hem fracassat). La sang verge i pura toca l'altar, la qual cosa fa que s'obri una porta dimensional que va xuclant tot el que troba. L'assassí impassible es llença de cop cap al portal. I nosaltres ens quedem, mentre ens està xuclant, carregant-nos el drac (total té uns cent i pico punts de vida). La cosa no és gens fàcil però entre tots anem fent feina, i de mica en mica s'omple la pica. Al final cau mort. El portal dimensional ens va xuclant. Els daus no son prou bons i el nan cau a dins. En Martí s'hi llença. I així hi anem anant tots cap dins. Això sí, ens enduem el cadàver del drac per mirar a veure què en podem treure.
Caiem a un erm on no hi ha ningú. Només hi som nosaltres i el cadàver. Què passarà?? Lo primer de tot és que el master ens pujarà de nivell!!! Després ja ho veurem.
Són 2/4 de 3 de la nit. Demà costarà aixecar-se. Per avui ja n'hi ha prou.


2 comentaris:
és ben bé que no se us pot deixar sols! un dia que fallo i ja l'armeu!!
mira que deixar la nena sola, és ben bé que!!
Jep
Tothom va intentar salvar-la! Però la frase del master va ser: s'hagués hagut de morir amb la primera escopinyada del drac. Snif! Igual torna en forma d'alguna cosa, com un cuc. La vida de l'aventurer és així de dura... Sort que no ens va passar a nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada