El dia dels difunts

En principi és l'1 de novembre, però rolísticament va ser el 8.
3 morts importants (la Cris, el malo-maloso i el cavall d'en Banal) i 2 quasi-morts (David i Juanma).
2 salvats força tocats (Banal, Jep) i ... un munt de coses més, vegem-ho gràficament:


INICI:
Després de dures penes i un poc de tecnologia güifi robada als veïns desinteressats, ens vam posar mans a l'obra: MISSIÓ campi qui pugui.

Dos perduts per les mines: Juanma i David (estaria bé completar el que va passar en un altre o en aquest post)


i a dins d'una sala bastant gran: la Cris, en Banal i en Jep. Ah! i l'Scooby i el cavall d'en Banal...



uns franctiradors de fletxes tirant ràfegues de fletxes que mai fallen, i la porta al final. Un nan-clon-Phladur va intentar-ho la darrera vegada i va quedar cosit a sagetes.

Nus:

El pla és bastant clar, distreure per deixar passar els companys.

El primer intent el fa la Cris-ós-polar, intentant de convocar unes quantes àguiles, però els daus li van malament i només en pot fer venir una que es podria haver dit "plato", pel poc temps que van tardar a disparar-li i tocar-la.

El segon intent el fa en McGiber-Phladur-Jep, s'acosta per sota dels arquers i els intenta endossar la típica bomba de fum casolana. Altre cop els daus li juguen una mala passada.

Daus que van estar afavorint tota l'estona al nostre màster, que amb un parell de ràfegues destrossa la Cris, espanta l'Scooby i deixa en Jep malferit.

Mentrestant Sant Jordi mata l'aranya, munta el seu corcell i galopa contra un extra de l'escena, el nostre b/vell amic (de guapo i de que ja feia temps que coneixiem), ara transformat en un vampir.




Desenllaç:

com el rosari de l'aurora per alguns (Cris, Scooby, cavall) i amb més o menys sort per altres: victoriosos en Jep i en Banal, a punt per "ressuscitar" en David i en Juanma.


Els slags i una elfa amb cara de pocs amics s'endueen en Juanma i en David. En Jep i en Jordi al balneari-santuari intenten trobar tresors desesperadament, després de fer una foguera de sant Joan amb el vampir-sense-cap (sleepy hollow).




què passarà a partir d'ara?

quin futur ens guarda en Yago?

qui s'oblidarà el proper dia de portar la fitxa?

tot això i molt més als 7-cors-de-pedra!

QUÈ VA FER EN PERSOTEK L'ÚLTIMA PARTIDA
Després de decidir que era més important el cor de pedra (i el tresor) que la seva vida, Perostek va girar cua dins la galeria i juntament amb l'arquer van intentar arribar a la gruta on hi havia el material. Però no hi van arribalr. Pel camí un slaag gris (un "vull ser negre però no passo les proves d'accés"). El senyor slaag va conjurar una "por" que el fetiller va superar però que l'arquer no, moment en que va sortir disparat i el fetiller es va quedar sol. Llavors Perostek també va arrencar a còrrer per salvar la pell però en sentit contrari. Amb una arrencada que ni les de F1, Persotek va córrer pels passadissos com un possès despistant a un slaag verd, amb l'Orelletes volant invisible davant seu. Va anar tot bé fins que el dimoniet va xocar contra un slaag blau invisible que tapava el passadís i que amb molta sort, va aconseguir picar al pobre animaló alat i deixar-lo a un punt de vida. Perostek es va amagar a la cantonada del passadís, però va sentir conjurar darrera seu, mentre aconseguia superar un conjur de ceguera. Encara era invisible, i l'slaag no sabia on era. L'Orelletes va fugir i es va amagar, mentres el conjurador tornava a cantar i un eixam de llagostes es va parar sobre seu. Slaag blau es va moure al meu costat. En un intent desesperat, Perostek va iluminar la seva vara i la va llançar esperant crear una maniobra de distracció. No va funcionar. El conjurador va invocar una "orden imperiosa" i Perostek va caure estirat al terra, mentre l'slaag el picava. No va morir.

La resta ja la sabeu.

Apalin!