El dia dels difunts-ONLINE

Finalment els últims ecos de la batalla s'apaguen i el santuari queda en silenci, en aquest moments de pausa desprès de tanta lluita el cos se'n recorda de les ferides i tant el nan Phladur com el Paladí X (/* JORDI? TENS NOM?*/ ) senten la càrrega de dies i dies de perill constant.

Són moments per un descans llargament merescut, però no es poden permetre cap tipus d'alegria, el preu que s'ha pagat per arribar fins aquí ha estat massa car i la situació és desesperada. Enmig de les càbales i de la incertesa, però un canvi subtil en la llum de la sala i una estranya sensació que sembla sorgir de dos cofres de pedra que brillen enmig de la sala.

No calen explicacions, de cop tot està molt clar i cadascún d'ells es dirigeix a un dels cofres, a poc a poc però amb total certesa els dos aventurers comencen a visualitzar l'objecte que estàn a punt de rebre...

JORDI, JEP! M'HAURIEU DE DESCRIURE L'OBJECTE QUE HI HA A DINS DEL COFRE! (el que surti dependrà en part del que "demaneu", en part de l'atzar i en part d'alguna prova d'habilitat)

********************************************************************************************


Perostek veu com una altra gota cau desde la taca d'humitat que ocupa el sostre de la seva cel.la cap al terra on s'uneix a totes les que hi han caigut anteriorment en el lloable esforç d'erosionar la roca. En el seu interior els hi desitja bona sort, tot i que té l'esperança d'aconseguir la llibertat bastant abans de que això passi.

El cap continua fent-li mal, tot i que el dolor va minvant amb el pas del temps, no té ni idea del temps que porta lligat i amordassat en aquesta cel.la però se n'adona que fa moltes hores que no meja res i l'estomac comença a queixar-se'n. Pocs segons desprès, i com si haguès sentit els seus pensaments, un orc corpulent entra a la cel.la, el mira de fit a fit amb els seus ulls vermells i diu amb veu fonda... "hora de dinar"

David! Alguna cosa a dedclarar? Alguna intenció?

********************************************************************************************

Un moviment fugaç del braç esquerra i l'ultim dels seus enemics cau sense ni tant sóls entendre d'on ha sortit la daga que ara li atravessa el pulmó esquerre. Fa un moviment gairebé imperceptible amb el cap i el seu jove aprenent s'afaña a còrrer cap als cossos. Uns instants desprès li entrega les dagues amb reverència, li ofereix el braç i comencen a caminar en direcció a la fortalesa.

- Digues, perquè han mort.
- Han mort perquè l'han atacat, mestre.

Tot i els anys i l'enduriment no pot evitar un somriure sentint la nota d'orgull en la veu del noi... ni tampoc una fiblada de dolor recordant un altre noi, no tant diferent a aquest que uns anys abans també es deixà enlluernar.

- Han mort perquè no eren prou forts i perquè no han planificat prou bé el seu atac, però sobretot han mort perquè no coneixien el seu enemic, nomès han vist un nen i un cec... Per cert, qui eren?
- Eren mercenaris, a sou de William Hamleigh.
- Una deducció interessant...
- Eren humans, ben armats, ben alimentats i un d'ells havia perdut el dit petit de la ma esquerra, segurament en una partida de daus.
- Probablement correcte, si no fós perqué Hamleigh i els seus homes es troben molt lluny.
- Van ser vistos fa dues nits entrant per la porta de l'oest, sembla que estàn allotjats a la part baixa de la ciutat, també hi ha hagut moviments de tropes entre els trolls, i els nans d'Ulfgar ja fa més d'una setmana que recòrren totes les tavernes de la ciutat buscant cervesa i raons.
- Qui ho havia de dir, que tants lloctinents importants es trobarien casualment en els mateixos dies aquí, al centre de la ciutat... que en diu, la gent, de tot plegat?
- Diuen que Aliena ha tingut èxit en una missió molt perillosa i que l'ancià baixarà dels nivells superiors expressament per recompensar-la, també diuen que ella vol el lloc de Waleran i que aquest està disposat a presentar batalla... Mestre, diuen que hi haurà guerra una altra vegada... Mestre, que farem?
- Nosaltres? Nomès sóc un pobre vell invàlid i tu un aprenent massa mandròs, aquesta ciutat és massa perillosa per nosaltres i no jugarem cap paper en les lluites dels poderosos... Tot i que això no vol dir que haguem d'oblidar-nos dels vells amics... Porta'm a veure Aliena, segur que estarà contenta de veure'm...