El passat de Phladur, el nan (capítol I)

Ja sé que el que sentireu us sorprendrà. Com a mínim vinguent d'una persona de la meva raça. En primer lloc us pot sorprendre la meva necessitat d'expressar-me, jo, un nan. Si teniu la bondat d'escoltar-me podreu entendre com a mínim les raons que m'han portat a narrar-vos la història de la meva vida, no de tota, sinó d'una part que estava completament oblidada pel món, però com podreu comprovar, no per mi.

El punt de partida que em va portar a la meva destrucció va ser fa uns 250 anys, quan encara era un nan jove. Pertanyia, i aquí us vull fer notar la noció de passat, al clan dels Ungart de Zhirsanaq. Antigament em deia Durgeddin, però això també forma part del passat. Després dels fets que van succeir al llarg d'aquell llarg hivern el meu clan em va retirar el meu nom i amb ell el sentit de la meva existència. Només el nostre déu Moradín, el Forjador d'ànimes, sap que algun dia se'm considerà digne dels meus avantpassats.



Les muntanyes i les valls que cobrien la mina havien estat molt agitats els darrers dies. Molts més orcs que costum, deien els membres més grans del clan. Alguns d'ells passaven inclús dels 400 anys, i eren descendents inqüestionables de bona soca. Algun nan més proper a les esquerdes de la superfície i d'altres que acostumaven a parlar amb els humans que comerciaven les nostres gemmes també mencionaven escenes inèdites en altres temps. Fins i tot jo havia sentit alguna conversa fugaç entre anciants en alguna de les llarges nits de cervesa. Diuen que els nans no riuen. Expliqueu-ho a un bon exemplar de barba llarga i set inagotable després d'uns quants bots de cervesa.
Ens convé mantenir les aparences de sorruts i seriosos de cares enfora, però podem ser uns magnífics oradors en els nostres cercles més íntims! O us penseu que les dones enanes només volen gaudir d'enormes cossos musculats a casa seva? NO! Poden tenir cossos musculats bevedors de cervesa i autèntics idiotes sense sentit de l'humor per qualsevol individu d'una altra raça, però també poden tenir gent més sensata i fins i tot podríem exagerar i dir sensible. Com a cada casa, vaja.

"S'han vist més elfs que de costum", "Els orcs estan a l'aguait, escolten enmig de la boira", "Es troben més animals mutilats i rossegats que de costum"...

Frases fantàstiques per un nan amb afany de novetats. Ens encanta l'artesania i la feina ben feta, però com tothom els nans a vegades (cada molts anys per un humà) tenim afany d'experiències noves. S'expliquen moltes històries de nans aventurers, de les seves gestes, dels móns que han conegut. Sempres són benvigudes aquestes històries, tot i que sovint són invencions fetes amb un accés de "civada". Ara anava de debó. Oi tant que hi va anar...

. S'expliquen moltes històries de nans
aventurers, de les seves gestes, dels móns que han conegut. Sempres són benvigudes aquestes històries, tot i que sovint són invencions fetes amb un accés de "civada". Ara anava de debó. Oi tant que hi va anar...