ROL: DIA 2 - S E S S I Ó 5

Pel que sembla no hi ha ningú més que pugui fer-ho??? doncs bueno, farem lo que podrem (jep)

Després de matar el basilisc, trobar l'abad i dormir una miqueta ens vam disposar a començar una nova aventura. Constantment ens repetiem que el nostre objectiu estava en alliberar una dolça verge que tenien per fer un sacrifici. Tot i això vam decidir "anar de compres"... vam visitar l'armeria de l'abadia. Per fer-ho vam haver d'utilitzar un antic mètode nan que es diu: "fotre una pedra a cada trampa"! del passadís de colorets. Una vegada a l'armeria: tria i remena, època de rebaixes: destrals per tirar, arcs magnífics, espases... tothom armat.

El mapa que ens havia proporcionat l'abad parlava d'uns magnífics teletransportadors per seguir amb l'aventura, així que ens hi vam "teletransportar" (recordeu el doctor Who i la seva màquina del temps en una cabina de Londres?, suposo que recordareu la seva magnífica bufanda: perquè no ho repeteixen??).

Tan bon punt ens vam posar en camí (espero poder adjuntar el mapa en un altre missatge) el perifèric intern detector de mal que té instal·lat en Jordi Paladí va començar a sonar a tot drap. Una línia de llum al passadís i tota la penombra plena de mal... vam recórrer els tristos passadissos, tot topant amb una ànima amb pena que buscava un nòvio mort (que per cert en Jordi hi tenia molt bon feelig, vigila Irene), i una magnífica trampa plena de flopi que, com no, el nan hi va caure.

Era un cub a terra i a dins es va quedar desarmat i agafat amb una corda que 4 "palatrecos" intentaven d'aguantar sense massa èxit. El flopi (Yago: no me'n recordo del nom, posa'l tu_________) es va mig empassar l'enano però gràcies a Déu que a la resta se'ls hi va acudir de cosir-nos (al nan i al flopi) de trets amb fletxes. Van matar el bitxo i van pujar al nan. Tot seguint la línia de llum i veient tot de bitxos-escaletos-cucs-fantasmes i demés porqueries ens vam atansar on deien que tenien la noia.
Un cop dins ens trobem amb un efecte màgic. Un escaquer petit i a pocs metres i un gran desnivell un de gegant. Just a l'altra banda hi havia la noieta mig fumada o "endrogada". El mag mou fitxa i ell apareix on l'ha mogut. Som 5 i el taulell d'escacs és 5x5..mmmm... un altre mou fitxa i també hi apareix veien un efecte curiós sobre les caselles possibles pel moviment d'una reina. Les ments més privilagiades del grup (és a dir els personatges amb reencarnació informàtica) van detectar el misteri: "el-típic-joc-de-les-X-reines". El nan només se li va acudir de dir: Backtracking i el pillo-Xavi tot sol el va poder resoldre a la primera. A qui hem de fer l'incís de la nostra perpicàcia en la lluita contra el màster, que el pobre va quediar ben fotut (una altra vegada s'haurà de kurrar més el joc i no mangar-lo de les classes de pràctiques). Doncs bé, una vegada recollida la pobre criatura i després de convèncer-la que tampoc hi tenia tant a perdre si venia amb nosaltres ens vam disposar a marxar. Com que tots heu vist el senyor del anells escatimaré detalls, imagineu-vos la situació quan cau un casc pel pou de les mines de Moria. Doncs això, per la porta un piló de xungos esperant-nos per menjar-se el nostre moll de l'os. Ja era hora: una mica d'acció. Zist i zast. Bé, algú més que altre, el nan encara no té la ratxa, el senglar fa més feina que ell! I un bon problema: els paios que porten una runa al front són imprevisibles, quan els mates et passa alguna cosa: bona o dolenta...
I si no pregunteu-lo al nostre explorador que encara renilla com un pony. La sessió s'acaba amb una gran matança i tot de cossos al terra. Fins aquí ha informat Josep pel canal "Espasa i Bruixeria" des de Girona.