RESUM SESSIÓ 4: La mort del Basilisc

Bé, sembla que no hi ha massa voluntaris per resumir la història...
com que crec que s'ha de fer ho farà un servidor mateix...

tot estava pensat per matar el basilisc, teníem un pla A i un pla B, la qüestió era no mirar-lo als ulls per no acabar fent companyia a la Pietat de Miquel Àngel. Un voluntari (forçat) es va decidir a provar una proesa del món dels acròbates: saltar al damunt del basilisc amb una saca lligada amb un parell de pedres. L'instrument en sí era el fruit d'un intens debat sobre la construcció. Un artilugi amb cordes lligades a 2 pesos en un extrem i amb una corda enfilada per tal de poder estrènye-la per l'altre. Tot plegat semblava fàcil, en Martí saltava sobre el basilisc, li lligava al coll la saca i li feia passar per damunt del cap amb les dues pedres perquè no se la pogués treure. Mentrestant la resta de la comitiva seríem al final del passadís esperant l'anul·lació del camp de visió de la bèstia. Quan ho aconseguíssim aniríem a descarregar tota la nostra ira sobre la pobre i indefensa bestiota.

Tot plegat semblava fàcil, si no fos primer que el basilisc no necessitava precisament ulleres, donat que tenia més vista que un "lince" i que entre maneio i maneio (la saca que cau, en Martí que patina...) va aconseguir de petrificar al mag (David) i el paladí a la tassa (Jordi). Tot i això vam acabar derrotant-lo, i seria injust dir que el pla no va funcionar; quedem-nos en que va ser exitós en la finalitat, tot i els mitjans perduts en el combat.

Després de véncer l'animal en Martí i en Jep es van quedar amb el pes de la partida, es van carregar als "pesats" d'en David i d'en Jordi i se'n van anar per on els semblava que havien d'anar (o més concretament on els feia anar una estranya veu que els assessorava). En un passadís van trobar-se que les parets semblava que havien sentit a parlar d'IKEA i s'estaven redecorant elles soles, al final unes boniques cortines penjades electrificades i el típic enigme de les palanques-obre-portes. Donat que no tenien massa temps per jugar, van optar per creuar l'infranquejable barrera i es van trobar amb la sorpres que tot plegat era una il·lusió. El que no els va fer massa il·lusió va ser trobar-se en una sala tancats i en flames. Els punts de vida estaven baixant que donava gust pel pobre nan, fins que es va decidir a llançar per terra l'espasa amb què el senyor Martí s'havia estat carregant a tot "quisqui". Just després de despendre's de l'arma va aparèixer el senyor Abad, més mort que viu i amb una visió fantasmagòrica en Doby Surround i THX. Després de les explicacions sobre la seva trista vida a l'abadia, va premiar-nos per salvar-lo: va despetrificar els dos senyors (ja els trobàvem a faltar) i ens va donar quatre indicacions a mode d'informador dels grans magatzems sobre com ens podríem moure pel seu local, on solien amagar-se els malos-malosos i tot això.

Com a informació més destacada, el més dolent de tots no fa pas molt que s'ha establert a l'abadia, i ja sabem on és l'armeria (per poder-nos armar fins les dents) i on se solen celebrar els sacrificis de verges (que de fet és el nostre objectiu).

Després d'un dia molt llarg i no sense abans haver despedit com deu mana un home-fantasma tant poderòs, els 4 ens vam decidir a dormir una miqueta per acabar-nos de recuperar.

Tot dormint (i per començar a fer boca pel pròxim dia...) hem tingut un somni comunitari, on veiem a grans trets un gran exercit entrar per una cova d'on destacava un cartell d'un poble ???????. Jo ja no recordo més, perquè la son del nan sol ser més ràpida i profunda...


Jep, el nan cabron