R O L - S E G O N D I A (part II)

Poca feina tenim, eh? (David)
Vinga, doncs un cop escapats el cap de la guàrdia cap dins de la trampilla (això perquè et fiïs del personal que va uniformat) i una petita discusió/intercanvi d'opinions a fora la cabana, els quatre aventurers intrèpids i el rat-penat entren finalment dins del seu "primer" dungeon a parseguir el malo-maloso i a rescatar la damisela en apurs, que potser ja està sacrificada. (música de suspens de fons). En David es troba un troç de mapa mig cremat que sembla ser del dungeon de sota la abadia.

Primera habitació de sota la abadia. Una "tiny monstruous spider" baixa del sostre quan en Xavi, des del dintell de la porta del dungeon llança una virota de ballesta en un piló d'ossos. Per descomptat, és eliminada ràpidament per... em sembla que en Jep? Bé, en David segur que no perquè estava al darrera. Un cop "assegurada" la zona, el nan insisteix a cobrir els tres altres accessos de la zona. I un cop al mig de l'habitació baixen, com no, quatre aranyes més, una de força gran. No sé com es moren, només sé que vaig dispara la ballesta sober la béstia gran inmunda un sol cop, esquitxant una mica. De nou, em sembla que va ser en Jep que va fer la resta de la feina.

Com carai ha passat el paio que perseguim per aquesta habitació sense que les aranyes el molestessin? Portarà matamosques? Descobrim un sac amb trampa al racó de la mateixa habitació. L'activem? Per ara passem. El dungeon és una mica estrany: hi ha torxes fantasmals que el paladí sord sent i el so vulgaris se sent esmorteït. Màgia antiga per a tot arreu. Passadís i porta de l'esquerra, que hauria de portar a una habitació amb un riu dins. El nan es nega a entrar per por d'afogar-se (serà que no es dutxa?) i en Jordi sent veus a través de la porta, que diu: vine, vine, vine dins del riu... I ell hi va, agafat pel "pícar" d'en Xavi. Aigua freda, TS contra fortalesa. En Jordi el supera, en Xavi no: pícar només a mitges accions. Mentres, en David veu en crucudilu pelut dins de l'aigua, avisa i li dispara (i falla). El sord no se n'ha entrat, el pícar si i l'avisa. Crucudilo s'acosta i ataca al pobre paladí en remull, mentres el pícar surt de l'aigua deixant-lo sol i el nan està a la porta d'esquenes a l'acció sense entrar-se del que està passant. Següent round, crocodil falla, paladí toca, fetiller es mou amb ballesta i dispara (i toca... al cocodril!), nan s'adona del que passa. Següent round: cocodril mossega a paladí, fent-li crític, emportant-se-li la meitat de punts de vida i més, i apresant-lo entre els seves mandíbules. Per sort, el paladí es defensa com pot i no només s'allibera sinó que a més el mata. Fi del perill, per ara.

La veu provenia d'un esquelet, que quan el recuperen de dins l'aigua diu "ja puc descansar en pau i ara espero que feu servir bé el que us dono" i desapareix. A la túnica del "huesitos" hi ha una clau.

I vet-ho aquit que era tard...