R O L - P R I M E R D I A

Ei, sóc en David.

Resum de la primera partida de rol desenvolupada fins ara:

Hi havia una vegada, un grapat d'aventurers (explorador d'en Martí, paladí d'en Jordi i un fetiller d'en David) que estaven en un poble per ser contractats per un important comerciant per resoldre el segrest de la filla del "susoditx" (visca la meva gramàtica). Buscant i investigant pel poble, vam acabar veient/deduint (que no necessàriament ha de ser cert) que l'alcalde, el cap de la guàrdia i el cap espiritual de la ciutat són el consell del poble. Guai, eh? Però no acaba aquí. Algun d'aquests tres elements o tots poden estar conxorxats amb el president del gremi de comerciants, que el contractador no en forma part d'aquest gremi, i que és ric del cagar; i amb una colla de sers vils i fastigosos que té pinta que quan toqui sortiran dels seus caus a grapats per fer-nos les batalles més entretingudes.

Mentrestant, en Martí va detectar que van entrar quatre persones dins de l'habitació on dormia la filla del pàjaro que ens contracta i que feia una olor que reconeixia com a la dels bitxos anteriorment anomenats. (li va costar, però ho va acabar relacionant). L'atac del segres es va fer ràpid i amb precisió, només plamant-la un parell de guàrdies i el majordom. Un altre guàrdia està en coma (i pel que sembla, ara permanentment) sota l'atenció de les cures del cap espiritual del poble (vam fer tard i li van borrar la memòria, vaja).

Després de ser arrestats per la pressumpta implicació amb el segrest (endevineu qui ens va acusar) i confinats a la casa del comerciant que ens paga el dinar, com no podria ser d'altra manera vam fugir pel típic túnel de sortida al bosc que qualsevol casa que es consideri té. Allà vam veure passar al comerciant dolent que anava cap a ves a saber on amb carreta i coses de valor (cosa que em recorda que no vam inspeccionar el contingut dels seus cofres) i el vam "parar". Bé, de fet li vam espantar els cavalls i tombar la carreta. Endellavorsens van aparèixer uns rèptils molt monos (els que sentia l'olor en Martí) i el van intentar matar. Per sort, el vam salvar, però sembla que la última fletxa que li van clavar l'ha deixat xungo...

I per ara res més. Pregunteu, pregunteu!