Expectació

Des d'una lleixa en un vessant d'una muntanya Darlhys s'amagava sota la manta de pells, traient el cap pel forat que havia excavat per encabir-s'hi.  Enmig de la ventisca que s'aixecava per sobre la vall poca cosa podia veure. El dia havia començat poc ennuvolat i de cop i volta, del no res, havia aparegut un núvol fosc al centre de la vall que havia crescut enmig de vent, llamps i neu. No es veia res, només flocs de neu volant cap al coll, milers d'ells passant rabents davant dels seus ulls. Les tempestes de pols a les que estava acostumat al sud eren pitjors: la pols i la sorra es posava dins de qualsevol plec de roba, entraven per qualsevol forat, embussaven les espases a les seves fundes, omplien les cantimplores de fang. Però eren càlides, no t'havies de preocupar per morir de fred mentre esperaves, no com en aquesta vall maleïda on l'havien enviat com a "regal". L'única cosa sensata que podia fer és preparar bé el bivac per passar la nit perquè Eryn no el trobaria. Si fos per ell ja es podria congelar, no l'aniria a buscar. N'estava tip de que la seva cap estigués contínuament ridiculitzant-lo.

Enmig de la tempesta es formà una silueta i Eryn el va trobar. Fins que les dues botes es van plantar davant seu, no la va veure amb detall. La cap d'exploradors de Minas Othin es va ajupir i es va cobrir amb la capa de pells. Fruïa veient cara de sorpresa de l'explorador sureny, que per més que ho intentés no podia dissimular. Li agradava fer ressentir l'orgull masculí d'en Darhyls. Al sud no devien haver-hi gaires dones amb poder, però en aquestes valls ella el manava. Que s'hi acostumés.

- Has vist alguna cosa? - preguntà Eryn per sobre el vent un cop al seu costat.
- A part de neu?
- A part de neu.
- Vent. Núvols. Llamps. Què vols que vegi amb aquesta tempesta?
- A mi segur que no.

El fred matà la ràbia de Darhyls, que callà.

- Com a mínim en Belun tampoc ens veurà. No sortirà de la seva cova o aquell forat on viu.
- No has après res, Darhyls des de que vas arribar fa mig any. Creia que eres més observador. Com us entrenen als caçadors al sud? No teniu res més gros que una perdiu blanca? Belun sap perfectament on som i pot venir quan vulgui. És un gegant de sis metres, per Nial! Tenim sort de que està més interessat amb què passa amb el Senyor del Gel, sinó estaríem corrent enmig d'aquesta tempesta.
- No entenc perquè no el matem entre tots d'una vegada.
- És el millor guarda del pas que podem tenir. És tant territorial que no ha deixat passar ni un dels no-morts que el Senyor del Gel ha enviat.
- Deu estar molt empipat que li hagin ocupat la seva vall.
- Has vist res més del grup que va passar el coll ahir?

La seva visió era la raó per a la qual l'havien tret del costat de la llar de foc. Tenia molta més visió que Eryn, tot i que el blanc de la neu encara el molestava quan feia feines d'observació com aquesta que els havien encomanat: vigilar els moviments del Senyor del Fred, que havia aparegut d'un dia per l'altre sense cap raó aparent, en aquest indret, deixant els seus dominis i establint-se a la vall pròxima a Minas Othin. Havien vist alguns no-morts acostar-se al coll, però no havien hagut de fer res: Belun els eliminava com mosques. Des de llavors Belun es dedicava a endinsar-se al bosc de la vall, esquarterar uns quants morts vivents i apilonar-los al costat del camí. Potser era la seva manera de comprovar que seguien morts l'endemà.

- Era un grup de cinc o sis membres, humanoides. Han baixat per l'altre costat de la vall, per on van passar les restes dels exploradors de l'exèrcit de Glockpot. Els seguien dos ogres. Han tornat a pujar i hi ha hagut una batalla, han provocat una allau i han començat a aparèixer els núvols. A partir d'aquí ha sigut difícil seguir-los. Han baixat cap al bosc, però no els he vist més. No sé on són ni sé on paren. Crec que ja deuen formar part de la cort del Senyor de la Fred. Ah, i hi havia una àguila. No era daurada, no era d'aquestes valls.
- I algun supervivent del grup gran?
- Res. Només les petjades de fa tres dies que entren a una cova. Potser són vius, potser són morts.

Durant un parell de minuts Eryn no digué res i Darhyl es tapà millor de la fred.

- No podem fer res més que esperar, no tenim més informació per tornar a Minis Othin. Esperarem aquí a veure si amaina la tempesta, llavors veurem què fem.
- Haurem de decidir si preferim que ens persegueixi un gegant territorial o un batalló de morts vivents comandat per un cadàver boig?
- Segur que no t'havies divertit tant caçant faisans, sureny.