Presos.

La nit cau al poble de Fàtima. El cap de guerrers entra a les estances del gran xamà. Aquest aparta un conc ple de cera que fa uns dies es va cremar.
"Els camins del senyor de la muntanya són clars: hauríem de capturar a tot el que sortís de la caverna, no matar."
"Hagués sigut més fàcil matar-los, encara hi som a temps."
"Anar en contra de l'esperit de la muntanya és blasfèmia, segur que només ens pot portar malastrugança."
"Tant tu com jo sabem bé que tot plegat és una gran farsa, l'única cosa que manté d'empeus aquest poble."
"Precisament no hauries d'haver-los atacat, els primers rumors ja han començat a córrer pel poble, diuen que serem castigats perquè en vas matar un!"
"Sé distingir un semi-orc d'un déu, i també t'asseguro que la resta no són menys mortals que tu i que jo"
"No alliçonis a un xamà sobre déus i mortals! Però el poble no ho sap, i si no vigilem et mataran per blasfem i el teu cap farà companyia al del mig-orc sobre l'empalissada."
"I tu em seguiràs." El guerrer s'aixeca dret i mira per la finestra. "Els haguéssim hagut de matar de bon principi, després de l'espectacle d'avui encara ens posen les coses més difícils."
"Estan ben tancats aquest cop o els teus homes continuen tant incompetents com sempre? T'hauré de tornar a treure els problemes?"
"No caldrà, aquesta vegada m'he assegurat que no puguin fer res... Li tallaria la llengua al conjurador, però la necessito perquè xerri. Llavors ja en faré estofat. I només en busquem a un, la resta els podríem matar."
"Són perillosos... Consultaré una altra vegada què diuen els déus. Pel teu bé millor que comencis a fer-los parlar tan aviat com puguis."