Això dels blogs és tot curiós. N'hi ha de tot tipus, fets per tota classe de gent, amb milers de temes diferents, amb aspiracions que van de l'egolitrarisme més exaigerat fins als atemptats més recalcitrants a la ortografia i al bon gust. Gent que explica la seva vida, gent que exposa les seves teories polítiques, gent que penja les seves fotos, gent que ensenya les parides dels altres, gent que intenta fer textos interessants... En definitiva, gent. I tot per a què? Només per fer-me perdre el temps a mi. Quina colla de bandarres!
Ja que hi som, juguem aquest dijous? Passaria proposta però només tinc proposta de dijous. Jo tinc alemany fins a les 9, per cert.
Mentrestant, i coincidint amb l'augment de temperatures, un vídeo tot calent (si més no curiós)
P.D.: Jarabe de Palo ha tret un nou disc (Bonitooo, Dependeee). Mireu-vos (si voleu) la pàgina que salta quan entres a la home. No sé com sona el disc, però que precisament ell faci la declaració, em fa ràbia.
si Pau, quina pena que fan tots aquests pobre executius de cases discogràfiques, hauriem de tornar a pagar tots 30 euros per cada CD perque no perdin la seva feina.
D'altra banda, si voleu demà podem fer partida, si preferiu fer-la el dissabte també va bé i ja la tindrem preparada...
Bé, despres d'una ronda de consultas injectiva i semi-exhaustiva, podem afirmar que:
- Aquesta setmana queda convocada la partida per dijous vespre (d'aqui a unes horetes)
- La setmana que vé, si no hi ha contraordre per part de l'ilustre senyor Master-Almond hi ha partida el divendres a la nit en lloc probablement Gironí però encara per confirmar.
Abans que el master es torni oblidar de com estan les coses, d'aplicar alguna regla aleatòriament i aquestes coses, JO David, present en la última partida dels "Set Cors de Pedra" jugada a can Jordi (Jordi, la ratafia!) el dia 19 d'abril de 2007, DECLARO com a testimoni ocular i en ple ús de totes les meves facultats (no ofuscats per la deliciosa, llaminera, olorosa, gustosa i altres -oses ratafia Russet del centenari) el que passà i com acabà la partida.
Ens vàrem dedicar a còrrer com NENES. I això ens va salvar.
Després de deixar el drac Màrius en remull a la piscina d'àcid (encara viu), i pujar de nivell ens volíem recuperar a la càmera santuari. La mala llet és que enmig de la nostra posició i la de l'entrada del santuari hi havia una munió d'orcs i ogres amb un mur prismàtic al darrera... Després de carregar-nos-en uns quants (alguna cosa que va llençar la druida) i que el cap d'en Màrius sortís per la vora de la tassa del wàter, per concens es va decidir que iniciar l'operació "marica l'últim" a través d'una porta secreta que hi havia per allà era el més adequat per la salut de tothom.
La següent pantalla és un joc rollo Mario World amb scrolling de la pantalla. Dalt del passadís en forma d'U hi ha orcs amb arcs (eren negres, per cert) i ogres amb pedres per llançar-les alegrament per les pendents. La tàctica continua essent la mateixa: marica l'últim. Això si, amb molta dignitat: el ranger amb invisibilitat major, el mag mab invisibilitat menor, la druida fent el "pàjaru" (no recordo quin) i el paladí amb el seu nou cavall carregat amb un cadàver d'un clergue que ens hauria de curar. I tira milles! A intervals regulars hi havia portes amb inscripicions en elf silvà, que com tothom sap, no té RES A VEURE amb el dialecte d'elf central. Les portes deien que "aquí no, més endavant" fins que n'hi havia una que deia "AQUÍ!"
Lògicament, aquí no era. Però no ho sabiem, o sigui que el paladí que anava al galop per davant va haver de fer una frenada amb trompo per girar el cavall que el va enviar pels terres, i la Cristina va decidir que total, per a què esperar els altres si podia entrar sola. Als tres trolls i els quatre personatges ogres que hi havien dins també es van fer la mateixa pregunta. Patacades variades, fugida corrents (aquesta vegada liderada pel nostre valent paladí) i la druida fa una pífia a l'hora de sortir corrent, quedant-se enrera i reodejada dels trolls.
Però no es va morir! El registre diu que es va quedar a 6 punts de vida (l'Scooby també estava per allà entomant cops) fins que un dels trolls va decidir que el fetiller era el seu amic, i que calia inmovilitzar un dels seus altres contrincants. Moment en que la druida va decidir que les cames serveixen per alguna cosa més que entravencar-se...
El passadís acaba en una porta, on darrera hi ha granotes de colors (les drogues no poden ser bones, màster!)
PEr tant, estem:
-Porta del final del passadís oberta -Paladí i fetiller a prop de la porta -Rànger per allà prop, però no tant -Druida a 70 peus més enrera -Scooby seguint-li els peus -Un dels trolls controlats pel fetiller durant 10 hores fent una presa a l'altre. -Però sobretot, sobretot, estem a les últimes.
Ser solidari és presentar batalla? No ho tinc clar. Però amb quin estil vàrem fer la fugida caòtica! El millor de tot és que encara continuem vius per continuar fugint. Espero que per molt de temps.
. Algú més hi és?
11 comentaris:
Hola,
si aquesta setmana no hi ha consens per jugar el dijous hi ha l'alternativa, no sé si viable, de jugar el dissabte a la tarda.
A mi em va bé però no tinc lloc ni hora. Si interessa ja direu el què, i si no... podriem començar a buscar un forat pel cap de setmana següent :P
Apa, fins viat!
Hola,
A mi em va bé dijous, dissabte també però a la tarda no, hauria de ser al vespre perquè treballo.
Fins aviat,
Cris
si Pau, quina pena que fan tots aquests pobre executius de cases discogràfiques, hauriem de tornar a pagar tots 30 euros per cada CD perque no perdin la seva feina.
D'altra banda, si voleu demà podem fer partida, si preferiu fer-la el dissabte també va bé i ja la tindrem preparada...
PRONUNCIEU-VOS!
Yago
ei, feia temps que no deia res, últimament el temps és un recurs una mica escàs!
aquest dijous no vindré, a veure si a la propera puc venir (que ja en tinc ganes)
per cert, moltes gràcies altra vegada pel DRac, encara us dec una foto del petit enfilat a sobre!
divendres marxem amb en Banal i la resta de colla a Oporto!
oeoee
això és el que té fer 30 anys!
Jo em pronuncio:
Per mi ja va bé fer partida avui, dijous.
Jordi
Bones,
jo també hi dic la meva.
Aquest cap de setmana no em va massa bé, estaré una mica liat, i, com a bon picar, he d'anar al casino de perelada a intentar guanyar-mi la vida.
El següent cap de setmana el tinc bé, excepte el dissabte nit, que tenim el mític sopar de solters.
Apa, que vagi bé
Verde
Bé, despres d'una ronda de consultas injectiva i semi-exhaustiva, podem afirmar que:
- Aquesta setmana queda convocada la partida per dijous vespre (d'aqui a unes horetes)
- La setmana que vé, si no hi ha contraordre per part de l'ilustre senyor Master-Almond hi ha partida el divendres a la nit en lloc probablement Gironí però encara per confirmar.
PETONETS!
YAGO
EL RESUM DE LA PARTIDA
Abans que el master es torni oblidar de com estan les coses, d'aplicar alguna regla aleatòriament i aquestes coses, JO David, present en la última partida dels "Set Cors de Pedra" jugada a can Jordi (Jordi, la ratafia!) el dia 19 d'abril de 2007, DECLARO com a testimoni ocular i en ple ús de totes les meves facultats (no ofuscats per la deliciosa, llaminera, olorosa, gustosa i altres -oses ratafia Russet del centenari) el que passà i com acabà la partida.
Ens vàrem dedicar a còrrer com NENES. I això ens va salvar.
Després de deixar el drac Màrius en remull a la piscina d'àcid (encara viu), i pujar de nivell ens volíem recuperar a la càmera santuari. La mala llet és que enmig de la nostra posició i la de l'entrada del santuari hi havia una munió d'orcs i ogres amb un mur prismàtic al darrera... Després de carregar-nos-en uns quants (alguna cosa que va llençar la druida) i que el cap d'en Màrius sortís per la vora de la tassa del wàter, per concens es va decidir que iniciar l'operació "marica l'últim" a través d'una porta secreta que hi havia per allà era el més adequat per la salut de tothom.
La següent pantalla és un joc rollo Mario World amb scrolling de la pantalla. Dalt del passadís en forma d'U hi ha orcs amb arcs (eren negres, per cert) i ogres amb pedres per llançar-les alegrament per les pendents. La tàctica continua essent la mateixa: marica l'últim. Això si, amb molta dignitat: el ranger amb invisibilitat major, el mag mab invisibilitat menor, la druida fent el "pàjaru" (no recordo quin) i el paladí amb el seu nou cavall carregat amb un cadàver d'un clergue que ens hauria de curar. I tira milles! A intervals regulars hi havia portes amb inscripicions en elf silvà, que com tothom sap, no té RES A VEURE amb el dialecte d'elf central. Les portes deien que "aquí no, més endavant" fins que n'hi havia una que deia "AQUÍ!"
Lògicament, aquí no era. Però no ho sabiem, o sigui que el paladí que anava al galop per davant va haver de fer una frenada amb trompo per girar el cavall que el va enviar pels terres, i la Cristina va decidir que total, per a què esperar els altres si podia entrar sola. Als tres trolls i els quatre personatges ogres que hi havien dins també es van fer la mateixa pregunta. Patacades variades, fugida corrents (aquesta vegada liderada pel nostre valent paladí) i la druida fa una pífia a l'hora de sortir corrent, quedant-se enrera i reodejada dels trolls.
Però no es va morir! El registre diu que es va quedar a 6 punts de vida (l'Scooby també estava per allà entomant cops) fins que un dels trolls va decidir que el fetiller era el seu amic, i que calia inmovilitzar un dels seus altres contrincants. Moment en que la druida va decidir que les cames serveixen per alguna cosa més que entravencar-se...
El passadís acaba en una porta, on darrera hi ha granotes de colors (les drogues no poden ser bones, màster!)
PEr tant, estem:
-Porta del final del passadís oberta
-Paladí i fetiller a prop de la porta
-Rànger per allà prop, però no tant
-Druida a 70 peus més enrera
-Scooby seguint-li els peus
-Un dels trolls controlats pel fetiller durant 10 hores fent una presa a l'altre.
-Però sobretot, sobretot, estem a les últimes.
Si algú hi vol afegir quelcom, ell/mateix.
David. Que quedi dit.
si, jo vull afegir que:
1) Hi ha un altre troll a mes del controlat i del graplejat pel controlat.
2) Hi ha un orc amb una guitarra i tres orcs amb espases que fa com quatre torns que no sabeu què se n'ha fet!
3) Vau córrer com nenes, si, però com nenes insolidàries, que ni tant sóls us vàreu dignar a fugir presentant una mínima batalla.
4) que siguis un ocell i no siguis capaç d'equivar una pedra, que els cavalls no vinguin amb ABS, que els rangers no es dutxin es... indignant!
Yago
Ser solidari és presentar batalla? No ho tinc clar. Però amb quin estil vàrem fer la fugida caòtica! El millor de tot és que encara continuem vius per continuar fugint. Espero que per molt de temps.
DM of the Rings. És molt, molt bo!
David. Que donin els meus òrgans màgics a la societat de mags.
Puntualitzo:
Vaig quedar-me a 20 punts de vida perquè vaig transformar-me en os polar (si polar) i vaig rebre un plus de 18 punts (temporalment).
Que vagi bé el cap de setmana,
Cris
PD: soc estúpida però a partir d'ara ja faré el detectar trampas més sovint.
Publica un comentari a l'entrada