Us van ben estomacar!

Bé, de fet només en Xavi i una sola vegada, que li van fer crític. Però sembla que les ferides estan curades ja...

Hauria de començar escrivint una mica de tros de relat per anar escalfant motors aquesta setmana. La veritat és que no tinc res (ni de relat preàmbul ni de dungeon) però a veure si em puja la inspiració...

K'othkul arrencà el cap del seu adversari amb la daga vella, bruta i rovellada que va pendre de la seva primera víctima temps enllà. La sang negre i fètida li regalimava pel braç, escorrent-se entre la espessor negra de pèls i degotant pel colze mentre aixecava la gran testa per sobre la seva, exposant a tot els clans que s'havien reunit que ell era, ara per ara, el seu cacic. De la seva gola en sortí un crit tan fort que va silenciar el desordre de veus i grunys de les últimes dues hores quan ell mateix havia dubtat davant de tots els clans del lideratge de Whizorth. La mirada del derrotat es passejava buida per sobre del bàndol que havien seguit les seves ordres, el guanyador fent girar d'una banda a l'altra la ganyota fixada en dolor del seu trofeu, agafat per l'embull de cabells. El seu clan esclatà en crits, i una vegada més el gran ogre va imposar la seva veu de tro per sobre dels altres. "Que s'acostin amb les seves armadures brillants! Quan no s'ho esperin els caurem a sobre i els desquartitzarem a tots!" Els seus ulls encara estaven encesos amb la ràbia de la lluita i miraven rabiosos al grup d'éssers immundes que estaven al seu voltant. "I menjarem carn de la bona durant molt de temps!". Tot el nou clan embogí en un gran crit.

Ara decidiu si us va millor dijous, dimecres o no us va bé aquesta setmana. Tones de tons (oh, que maco... u_u). Ah, algun cronista s'anima a fer la primera esbatussada de fa dues setmanes? No hi ha molt a explicar d'història, pero mira...

David