Sentiu la crida...

Tot passejant per un carrer fosc una sensació t'obliga a girar-te bruscament, lluny, al fons de tot et sembla que has vist alguna cosa movent-se, res.

Abans de conciliar la son els ulls et juguen una mala passada i es deixen enganyar per la imaginació, veus una escena insòlita. Una figura humana obre la porta de sobte et mira amb cara de ràbia i et salta a sobre mentre estàs estirat. Res.

Condueixes relaxadament per una carretera fosca i força humida. Les branques del boscatge a banda i banda es mouen amb la remor del vent. De cua d'ulla notes que a la marjada alguna cosa es mou més ràpidament del que seria d'esperar. D'entre les ombres un moviment inexplicable. Res.

Assegut al bell mig d'un prat d'herba escoltes la remor de la natura. Almenys ho intentes. No sents res. Un silenci insuportablement anormal t'està començant a turmentar. T'eixorda. T'adones que les branques han deixat de moure's. Res.

Sentiu la crida? És el rol. Dijous 29.

Jep