Eriosthé

Herba d'estiu,
dels somnis dels guerrers
tot el que en queda.
Matsuo Básho

Mentre els ecos dels últims sortilègis es van apagant a poc a poc, registreu els cossos dels caiguts i us ocupeu de les vostres pròpies ferides com millor podeu. La nit ha caigut sobre el bosc i aquest lloc sembla molt més segur que continuar el camí...

El nan s'adorm el primer i els humans el segueixen de seguida, els elfs es queden fent guardia, però de seguida senten una presència protectora aprop que els convida a tancar els ulls...

El somni comença també al final d'una dura batalla. L'exèrcit representa tots els pobles lliures del mon i tot i que els enemics eren molts i molt ben preparats la victòria ha arribat, segura i inevitable com la justícia que finalment torna a la ciutat d'Eriosthé.

Tot i els any de pillatge, el paisatge prop de l'entrada conserva la seva majestuositat, i les muntanyes i el llac d'aigües cristalines semblen donar la benvinguda a les forces de la llum.



La cerimònia pels caiguts és breu, però emotiva, i de seguida es reprén el camí cap als nivells interiórs de la ciutat. La propera parada seràn les estances de l'ancià Suraquis, les "Sales de la Sang Noble" a les profunditats de la muntanya. Orgullosas i segura de sí mateixa, Mara "la portadora del Martell", "l'escollida per expulsar l'ancià", "trencadora de cadenes" i "pacificadora dels dracs del Nord" obre la marxa. En el seu rostre, seguretat, força, determinació i, nomès visible per aquells amb una gran intuició, una espurna de fosca incertesa...

De cop, la imatge es cobreix amb les boires del record i canvia ràpidament en una successió de visións de túnels estrets, arquitectura subterrània i cavernes naturals. Els escenaris són molt diferents els un dels altres, però tots comparteixen un denominador comú...

Cada nova imatge és un nou combat, cada nova passa de l'exèrcit és obsaculitzada per hordes fosques que miren d'impedir que continui avançant. La força dels soldats de Mara és realment remarcable i semblen no conèixer la por, però al cap d'una estona ni els elementals convocats pels mags ni els companys animals de duïdes i Rangers poden amagar que l'exèrcit es va reduïnt inexorablement.

Les armadures ja no llueixen i les fulles estàn totes plenes de sang, el record dels caiguts acompanya els supervivents i tot i que tots són veterans de mil batalles, la moral comença a decaure.

En un moment donat, fins i tot s'arriba a plantejar la retirada, però es decideix que no es pot abandonar, no desprès de tot el que s'ha avançat i de les baixes que s'han inflingit en l'enemic, de manera que es decideix seguir endavant, enviant un dels mags més poderosos amb una petita escorta a buscar reforços a través de la zona que ja s'ha atravessat i que es considera alliberada i segura...



Mara veu marxar el seu aliat i sent una veu a dins seu que li diu que no serà a l'últim al que haurà de dir adéu, que potser tot és un engany i l'ancià no està tant debilitat com crèien, que potser les històries són certes i llavors tot això no és més que una part d'un joc macabre...

Però la portadora del martell no pot aturar-se i no pot mostrar incertesa davant dels seus homes, de manera que segueix camí, guiant les seves tropes, cap a la fosca, cap a les profunditats desconegudes, cap al cor d'Eriosthé.


Cayó cayó la gran Babilonia,
se ha convertido en morada
de Demonios...