dimarts, d’abril 19, 2005

+ par(t)ides?

què quedeu aquest dijous o no?

perquè serveix aquest blog???
ningú diu res, fas una filosofada i ningú contesta...

quina colla!

David, no hi ha cap novetat a Turí?

Heu llegit els llibres: Àngels i Dimonis, Codi Da Vinci...

no podeu comentar res? hosti tu!

Jep
Publicat per pitjorcasa a 1:21 p. m.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Reflexió general piniculera

El diumenge vaig veure la peli "Las Crónicas de Riddick". Opinió de la peli a part, em va venir al cap una qüestió d'estereotip pel·liculero (inspirada a la peli, per descomptat).

Bé, ara ve un mini-spoiler de la peli, però què hi farem. Per què les visions/pronòstics/revelacions de mort dels dolents sempre es compleixen i en canvi els dels bons no? Els dolents sempre que veuen un pronòstic d'aquests, se'ls compleix "a rajatabla", en canvi quan als bons els fan aquest tipus de pronòstics, solen estar equivocades o no es compleixen "perquè el futur és incert". En fi.

Podeu pensar en més casos "estereotipats" d'aquests? Com per exemple que el cavall del dolent sempre és més lent. Un, dos, tres, responda otra vez: "El cavall del dolent sempre és més lent"

dimarts, d’abril 19, 2005 4:08:00 p. m.
Anònim ha dit...

Què tal és la peli?
val la pena?

a mi em fa una mica de ràbia l'estereo-(n'estic tip) de peli que al principi el prota i la teva super-llesta-hiper-mega-guapa estan de pique, i la tia sol prendre el pèl al paio... i al cap d'una estona el tiu es fa el tonto-sensible i la tia se n'acaba enamorant. M'agraden els prota's durs, durs que perdonen la vida TOTA LA PELI. I al final les ties s'han de fotre...jeje no sé quina se m'acudeix, del primer esterotip "7 días y 7 noches" o algú així, amb en Harrison Ford i una rossa que l'embossa... i de les segones alguna del de Casablanca... que ara no recordo el nom.... hosti quina memòria

Jep
PD: firmeu...

dimarts, d’abril 19, 2005 9:04:00 p. m.
Anònim ha dit...

abans quan he dit i la teva volia dir i la tia.

perdò...

jep

dimarts, d’abril 19, 2005 9:08:00 p. m.
Anònim ha dit...

Abans de tot el primer missatge era meu (David). La peli està bé, si tens crispetes. Podria estar millor, és el que passa últimament (opinió personal) amb Hollywood: la idea és bona, el desenvolupament és dolent.

També té una part de l'estereotip que diu en Jep, que en Diesel (Vin pels amics), tot i ser un dels últims guerrers furians (de fúria) s'acaba enamorant i tot. El volen pintar de tiu dur al principi de la peli: "Per combatre el mal que ens afligeix, ja no crec que s'hi pugui lluitar amb el bé, sinó amb un altre tipus de mal" (o alguna frase lapidària per l'estil) i surt en Diesel corrent i carregant-se a una nau amb cinc mercenaris dins. I al final, tota aquesta fúria incontenible acaba amb la llagrimeta que li surt dels seus ulls translúcids. Suposo que el productor es deu mirar el tipus de públic majoritari i diu: "al cine hi van parelles. Com que la peli ha de vendre, barregem-ho tot, violència amb amor". Però encara no ho saben fer amb classe. Ja n'hi ha que ho han fet i ho han aconseguit, però poquets (IMHO).

Un altre dels estereotips és que cada "bo" té el seu antagonista apropiat i si acaba enfrontant. Si el bo és el sidekick (l'amiguete, vaja) del bo absolut, aquest secundari morirà si era molt fidel al seu amic, o viurà si és un personatge simpàtic i que no aspira a gaire, guanyant-lo d'alguna manera "comico-casual". I el bo-bo la gran majoria de vegades guanyarà el dolent després d'aquell moment de "no puedorr, no puedorr" on s'espera que l'audiència cregui tan sols per un moment de que també és humà i que es pot morir. També hi ha variacions del tema: el bonet (l'amiguete) s'enfronta contra el dolent que li pertocaria al bonàs (el prota) i se'l puleix amb un plis-plas, donant-li la ràbia necessària al prota per anar al costat fosc de la força i destruir al seu contrincant. Ah! i també hi ha la opció de morir amb el dolent, que muda molt i és molt patriòtic (el tema patriotisme i peli més endavant, que hi ha molt per dir!)

Però com que cada regla (no vull dir que això sigui una regla) té les seves excepcions, hi ha unes quantes pel·lícules que se la salten i ho canvien. Anava a dir una peli, però és el cas que l'heroïna (no el cavall, sinó un heroi en femení) salta pels aires amb el dolent (en aquest cas un esquàlid).

S'accepten queixes, crítiques, exemples i altres coses constructives (només faltaria!)

Apa, bon profit a tots...

David

dimecres, d’abril 20, 2005 10:59:00 a. m.
pitjorcasa ha dit...

Jo vaig veure les "croniques" d'en Riddick i em va semblar una peli bastant dolenta, em va agradar molt el vestuari i l'ambientació, però l'argument i l'acció en general més aviat em van avorrir. A més, últimament en Vin em carrega fins i tot en els meus "moments crispeta".

Jo us recomano "a life aquatic", tot i que he de reconèixer que no sé perquè m'agrada tant i que és un pél frikkie. També, tot i que no ho reconeixeré mai (sort que aquest blog és anonim) vaig veure l'altre dia "algo mas que un jefe" i està força bé, no només perque hi surt l'scarlet johanson, sinó tb perquè passa bé i té menys sucre del que sembla...

YAGO

dijous, d’abril 21, 2005 12:04:00 a. m.
Anònim ha dit...

David, m'has deixat intrigat amb la paraula IMHO... què és? una peli? un abreujament?

fa poc vaig veure "La Terminal" i em va agradar força... per sortir-hi en Tom Hanks, vull dir!

Ah! I parlant de pelis que te fa vergonya que se sàpiga que has vist, en vaig veure una d'aquelles tipus "Porkys" que anava d'un campament on tothom es vol enrotllar i tot això... però estava bé, vaig riure. No sé el nom, si algú li interessa puc mirar-lo al caixer automàtic.

Suposo que a partir d'ara en miraré alguna més... o no!

dijous, d’abril 21, 2005 9:28:00 a. m.
Anònim ha dit...

Ah! El missatge d'abans era meu, d'en Jep...

dijous, d’abril 21, 2005 9:29:00 a. m.

Publica un comentari a l'entrada