Partida dimarts dia 27/07/10

Al principi només era una cova. Els inquilins eren variats, anaven canviant depenent de l'estació, del temps o de la sort que tinguessin quan estaven fora de la cova. Rat-penats, ocells, íbex i fins i tot algun ós s'hi havia allotjat. Era gran, no hi havia gaires problemes d'espai, i durant els tempestes de tardor, prèvies a la neu hivernal, s'hi podien aixoplugar tota una cadena alimentària. Així els fongs, els autèntics propietaris de la cova des de temps immemorials, podien ser testimonis de la fràgil i estranya tranquil·litat quan s'hi aplegaven les cabres amb els llops esperant que amainés la tempesta. Tampoc és que als fongs els interessés gaire l'estampa. Tampoc és que durés molt, sobretot quan al cap d'un parell de dies esperant, amb gana i el dinar movent-se per dins la cova, l'individu superior de la cadena alimentària es cruspia a un dels inferiors sense gaires contemplacions.

Però encara era només una cova, tot i estar feta de parets robustes, que s'obria sobre una plana de camp alpí orientada a sud-est, d'aquelles que es poden vendre a bon preu al mercat immobiliari. Espaiosa i profunda, semblant a les crivelles, vaumes i altres aixoplucs que hi ha per la zona. Tot i això, els animals no s'hi posaven massa endintre: no els feia falta ni volien. Només semblava que els rat-penats s'hi atrevissin. Els rat-penats i els goblins. Ells la van descobrir com els animals: com a refugi. Un grup de caça es va perdre i s'hi van protegir. En altres sortides de caça durant els estius, la feien servir de refugi de pas. Amb el temps el refugi es va convertir en una base de caçadors durant les setmanes d'estiu. Fins que algú va travessar l'escletxa del final de la cova i va tornar explicant coses estranyes de sales immenses i corrents d'aire.

En aquell moment la cova va deixar de ser una cova qualsevol: era la casa de l'esperit de la muntanya. Els goblins no volien molestar al senyor de la muntanya, que fins ara havia estat generós i els havia donat caça abundant i refugi. Atemorits, van prohibir entrar a ningú més per l'escletxa i van marcar l'escletxa com a lloc sagrat. Es van amuntegar a l'entrada del gran castell de l'esperit de la muntanya i cada vegada que anaven a dormir, li donaven gràcies per deixar-los un trosset del seu gran castell per fer nit. No creien que un ser tan gran que necessitava unes habitacions tan immenses pogués sortir per una escletxa que hi passava just un goblin, però ja se sap que els esperits de la naturalesa són capritxosos. Les expedicions de caça van anar passant, es contaven a desenes des del descobriment. L'esperit de la muntanya no va sortir mai, però notaven com es movia per dins de casa seva o passejava per les nits en el seu jardí.

Els territoris que envoltaven la cova no eren propietat única i exclusiva dels goblins. Hob-goblins, ogres, orcs i altres éssers de climes més temperats es van anar movent cap al nord perseguint la línia de desgel, i també feien com els goblins: amb la calor de l'estiu s'atrevien a endinsar-se a les valls d'entre les muntanyes per buscar caça. Les espècies goblinoides i ogres convivien, per així dir-ho, segons la seva pròpia piràmide alimentària aplicada a la sociologia. En aquest sentit no eren racistes: el més gran, fort, animal i/o espavilat (o combinació d'elles) ocupava la punta de la piràmide i dominava a la resta d'iguals o espècies. Però la massa muscular gran acostumava a ser la raó per aconseguir veure a la resta de les tribus per sota els teus peus. Un cop introduïda aquest nou esquema, els goblins moltes vegades tenien membres hob-goblins a les seves partides de caça (de fet, al revés) en nombre suficient perquè no els poguessin massacrar quan dormien. I després dels hob-goblins, hi havien els orcs. I després els ogres. En algun moment, les partida de caça amb ogres van començar a pernoctar a la cova de l'esperit de la muntanya. I en algun moment algun ogre va mofar-se de l'estupidesa dels goblins. I en algun moment, el mateix ogre va fer engrandir l'escletxa i va entrar a les profunditats de la caverna. I en va sortir viu, ho va explicar als de la seva tribu i al seu xamà.

La cova va deixar de ser la casa de l'esperit de la muntanya: va esdevenir un temple, amb el seu xamà i la seva cort d'ajudants. La cova va tornar a estar habitada permanentment. Els ogres, tot i ser supersticiosos, entenien millor què representava aquell fenomen que els goblins, sobretot els xamans. Generacions de xamans van entrar i sortir del servei del temple (normalment amb el coll tallat o algun altre forat en una vena) i alguns d'ells es van endinsar en secret a la cova, per veure què hi havia i si els podia donar poder. De tant en quant passaven coses dins de la cova: es veien llums, passaven fortes ventades, sortien animals estranys... Alguns eren certs, alguns eren inventats. Les llegendes de la cova i del seus poders van anar corrent, un lloc màgic i ple de secrets. Fins i tot van arribar a algunes orelles humanes i èlfiques. Sota la cova es van establir unes quantes barraques, i poc a poc l'assentament va anar creixent fins a un poble, amb palissades i defenses.

La cova va deixar de ser temple per convertir-se en Fàtima.

Juguem demà dimarts dia 27 de juliol?