Torna el setembre com torna l'all-i-oli a mitja tarda.

Benvolguts tots: us comunico oficialment que avui és 1 de setembre i que s'ha acabat l'agost del 2009. Amb ell se'n van les hores de calor, de semi-tranquil·litat, de dies al sol, migdiades a l'ombra i aquestes coses que acostuma a fer la bona gent a l'estiu. Se'n van com les onades de la platja s'emporten els castells de sorra, com el Sol que cada dia s'amaga més aviat, com el camió de les escombraries s'emporta la brossa dels contenidors de rebuig: ara se'ns acaba, però sabem que tornaran: algú continuarà fent castells de sorra a la platja, el Sol tornarà a lluir més temps i algú emplenarà de merda els contenidors verds. I els gavians continuaran robant nadons que dormin prop d'una finestra oberta.

S'acaba l'estiu, si senyors (i senyores). I el senyal no són el canvi dels dies, la cara llarga de la gent tornant a la rutina 11 mesos més, ni el canvi de lloc dels embotellaments de cotxes a primera hora del matí, ara per carrers urbans en comptes de carreteres de costa; sinó els fascicles. Si, els fascicles fan el revés de les orenetes o les (400) cigonyes: tornen quan ensumen que s'acaba l'estiu, en comptes de fugir perseguint-lo sud enllà, sobrevolant mars, deserts i selves, i deixar-nos en pau amb tanta propaganda, tants de Titànics a escala, tants de cossos humans de plàstic (no està orientat al sexe aquest), tants de llibres que ningú llegirà, tantes esperances truncades després de comprar el primer número i veure que la resta valen deu vegades més, o que el número 53 de la col·lecció de "Punto de cruz en 100 fascículos" no el treuen ni el trauran mai. Desgràcia.

Nosaltres, gent sedentària i de costums (bons o dolents) ens disposem a fer el mateix que els fascicles: en comptes de marxar a paradisos terrenals d'aigües clares, muntanyes altes, platges blanques, neus immaculades, forestes verdes i un bon subsidi d'atur, tornem enrere, al que anomenem llar, a passar les fredes nits d'hivern repassant fotos d'emigracions de l'estiu anterior, desitjant que el radiador blanc fos el Sol de l'estiu que ens escalfa la pell. Recordeu-ho pecadors! Totes aquelles vegades que heu dit "uf, fa una calor que no es pot viure!" us semblaran aberracions d'un nen malcriat que es queixa per costum i voldreu, desitjareu poder tornar a dir aquesta mateixa frase mentre les dents us castanyegen, els pels se us ericen i el nas genera més líquid del que pot contenir.

Per passar les penes, fem partida demà dia 2 de setembre de 2009? Li va bé a algú?