Els set pedrots amb forma de cor

Sinopsis de la partida: van morir i gairebé s'emporten un zoo amb ells.
Resum de la partida: La vida de l'aventurer passa en moltes ocasions per sota sostres de grans cavernes molt àmplies que desafien totes les lleis de l'assentament de les estructures. Després d'aquest pròleg, la cosa va anar així: Detectem moviment davant nostre, el mag crida "agrupem-nos" i la gent es dispersa, amb la druida al davant. Lògicament, la van moldre a ella i a l'Scooby a urpades (de l'anglès to grind with sticks) i els va utilitzar d'incubadora. L'aparició del nan va fer aixecar l'esperança de la salvació. Endellavors va venir una escena de l'elf disparant des d'un racó, la guerrera Anna atacant frontalment i frenant per evitar estar a soles i el combinat paladí-nan sobre un pobre cavall de batalla (i un fetiller cridant com un boig). Les energies desfermades desbordaren als tres pobres slaags i moriren com el que eren: granotes.


Després de dissertar com quedarien millor les pells de la druida i del tigre, si davant de la llar de foc o penjades a la paret, l'elf llança fletxes va recordar certes varetes de curació màgiques que no recordava que tingués. Ronda de curació als guerrers, es salva la druida/ós polar i truquem al taxidermista que no cal que ens guardi hora. Entrem a la següent caverna, una habitació antiga que és el rebedor de l'Hospital de les Cavernes de Cristall.





Tot força deixat i antic, reflex d'un passat millor i més actiu, ara ple de slaags. Ens mirem el mapa, i anem directes al primer santuari que hi ha. Pel camí ens trobem un llit amb un encanteri de somni que l'elf aconsegueix superar, i al final de l'escala, restes d'ous d'slag. La ruta cap al santuari estava tancada, o sigui que cap a la següent càmara que hi havia quatre estàtues metal·liques: una amb una espasa, una amb una concaa les mans, una en posició d'espera il'altra no me'n recordo. Dadrrera un panell secret, tres botons blaus i una palanca blanca. Pitjant un botó, apareix una llum blava per tota l'habitació. I aquí ens quedem.


Final del mal resum. Dèiem de tornar a jugar aquest dijous que ve? El màster hi està d'acord. A mi em va bé i en Jordi i a en Jep també.

David (és estiu i encara no he sentit cap cançó vomitiva de reggeaton que es posi de moda.)