què vaig fer divendres...

Post (a petició d'en Juanma) amb el motiu d’explicar-vos les meves aventures de fa dos divendres al vespre en que vaig dedicar unes quantes hores de la meva vida a fer de màster d'una partida de rol...

Vist desde fóra, el vespre va començar de la mateixa manera que comencen les partides de rol en les que participo normalment, em trobava acabant de donar els últims retocs als monstres, als personatges i a les trampes i pensant que la gent arribava tard. El lloc era diferent doncs em trobava al pis en comptes de a can Jordi i vaig aprofitar per fer una mica de neteja, escombrar el terra i amagar els calçotets bruts a sota dels mobles.

Una altra diferència estava en el nombre de personatges que tenia a sobre de la taula, esperava vuit persones que venien a fer de PJ's, així que vaig reciclar o fer noves un total d'11 fitxes de nivell 5 per tal que poguessin triar amb un mínim de varietat.

Finalment, el timbre va sonar i vaig obrir la porta del carrer sense ni despenjar l’interfon, el so de la porta obrint-se i veus a l’escala, més nombroses que de costum i, sí, amb un to com una mica més agut del que s’acostuma a sentir en ambients “rolistics”...

Uns segons desprès al menjador hi havia arribat la revolució en forma de vuit formoses pubilles de diferents llocs de les nostres contrades (Perelada, Masquefa, Banyoles, Baracelona...) que venien disposades a veure el pis (demanant permís primer, això si, que van anar totes a escoles “de pagu”), sopar, riure una estona, menjar pizzes (hi ha coses que són universals i independents del sexe), parlar totes alhora continuament i, ja de passada, “avistar”, “listenar”, “tumbelejar” i tallar el cap de qualsevol monstre (o sospitós de ser un monstre) que es posés pel mig...




La partida va ser... diferent, però molt prou divertida, els grups de noies jugadores (almenys aquest) es comporten diferent dels grups de nois, però el que estigui pensant en tòpics tipus “no atacaré el pobre trog perquè em fa pena”, s’equivoca de mig a mig...

La cosa va començar amb la típica arribada nocturna al típic poble que celebra a l’endemà el seu mercat anual i la típica anada d’olla dels PJ’s que decideixen posar-se a robar carteres perquè pensen que “algu haurem de fer!” i que acostuma a acabar (o quasi) amb el poble en flames, una fugida de la presó deixant els carrers sembrats de cadàvers i la incredulitat (com es possible que tots els grups actuïn igual?) del pobre i sofert màster. En aquesta ocasió, la partida tenia durada limitada i ja anàvem tard, de manera que va aparèixer un sergent de la Guardia de la ciutat amb molta “mili” que va preveure el curs dels esdeveniments i que va accedir a alliberar al personatge presumptament lladre a canvi d’una visita del seu amic “soborn” (guiño, guiño, que diria en Wiggum).

Desprès d’una nit de merescut repòs, els nostres “herois molt en contacte amb la seva part femenina” varen rebre la notícia del segrest per part dels trogs de l’abadia abandonada (quants records, no?) de la filla (rosseta de cabells i de nom “Nenasegrestada”) d’un ric comerciant que prometé riqueses per als herois capaços d’alliberar la pobra criatura innocent de les urpes de les malèfiques bèsties que sempre hi han set per tocar una mica els collons però que últimament estan més actives que de costum desde que els guia un tal JUNIOR (Juvenil, per als amics).



Cal que el viatge es faci de dia per tal que els monstres estiguin el mínim d’actius i si pot ser al migdia, millor.

La següent estona va estar dedicada a que un dels personatges (al que m’imagino que li devia agradar el bistec MOLT poc fet) fes una petita visita al cementiri per tal de desenterrar un taüt, desallotjar el seu ocupant (tampoc crec que li importes, francament) i endur-se’l com a complement de viatge (el taüt, no l’ocupant). Cal dir que l’escena dels personatges amb un taüt a les espatlles “acabat de desenterrar” i intentant fer veure que anaven de funeral SORTINT DEL CEMENTIRI va ser absolutament impagable, així com la subsegüent proposta del Paladí d’expulsar del grup un personatge tant indesitjable i tant evidentment maligne (proposta rebutjada per sis vots a dos, en un exercici de discussió llarg, cordial, amb algunes punyalades dialèctiques i absolutament impossible de trobar en un grup de mascles).




La resta de la partida va discórrer pels camins habituals a dins de l’abadia dels trogs que tots coneixeu, els cocodrils peluts d’aigües fredes, les matances de trogs pudents que provoquen vòmits durant un d6 torns i un enfrontament mortal amb un basilisc despistat que va ser molt més brutal i molt menys planificat que el vostre, però que va demostrar un cop més que, quan es tracta de trobar alguna cosa els homes no tenim res a fer (en aquest cas, un xiulet adormidor de basiliscos que els kuo-toas tenien amagat en una habitació que vosaltres ni tant sols vàreu obrir). El resultat d’aquest darrer combat va ser de dos jugadors petrificats (el vampir i el paladí, quines ironies que té el rol), un rogue enganxat en una trampa i amb molt pocs punts de vida, quatre kuo-toas fregits (i un dissimulant en un racó) i unes quantes ferides, però res que les tres càrregues que quedaven a la vareta i l’or de la recompensa per rescatar la nena (VIVA!, tot i que s’ha de reconèixer que la seva cerca va ser molt més curta per motius de temps).

Per la posteritat quedaran frases com: “sólo son quatro lagartijas de mierda” que va pronunciar una ranger especialista en trogs mentre es llençava de cap contra un grup de 12 criatures, “provem l’anell amb el bàrbar, que està vomitant” o “entro corrents amb la destral doble a la mà, em situo a dos quadres del trog malferit i... miro d’amagar-me darrera de la taula fins al proper torn” (pronunciada per un bàrbar salvatge)...



I finalment (avui en Jep no es queixarà de que escric poc!), QUINES SON LES DIFERÈNCIES? (ep faré les meves afirmacions basades en la observació de només dos grups, de manera que la seva validesa serà similar a la les enquestes del “telediario”)

- Les noies són incapaces de parlar d’una en una, cal que tothom parli alhora, contínuament i, si pot ser el màxim de ràpid, no fos cas que el màster entengui el que estem dient.

- No capturen, torturen i interroguen els últims monstres que queden drets en una batalla. Els hi tallen el cap (de fet fan curses a veure qui arriba primer) i ni es plantegen el fet de preguntar-los res...

- En les partides beuen coca-cola... light! (i lambrusco del carrefour).

- No es queixen al màster (tot i que intenten fer tot el xantatge moral possible per tal d’aconseguir tracte de favor, arribant fins i tot a l’extrem de posar cara de pena en alguns casos).

- S’ajuden i col•laboren en combat, per principi i decideixen les coses per “consens”, amb mecanismes de correcció estranys que aquest pobre individu de sexe masculí va intuir però no va acabar de copsar.

- No fan invents “maggiver” per tal d’enfrontar les situacions (ho vaig trobar a faltar!).

- Fan petonets quan arriben i marxen i no rasquen (amb això no hi podeu competir, no cal ni que ho intenteu)...

- Tenen converses només mirant-se i sense emetre sons, en les que no poden participar els homes i en les que sempre hi ha algun objectiu malèfic amagat...




I... algunes semblances...

- MAI estan d’acord amb les decisions del màster (encara que ho exterioritzin diferent)

- Actuen de manera il•lògica antisocial i impulsiva en totes les relacions amb PNJ’s. Desconfien de tot i de tothom, incloses les companyes del grup.

- De tant en tant, i com a culminació de tot d’accions absurdes, tenen alguna idea...genial!

- Es diverteixen, s’ho prenen amb filosofia i bon rotllo, s’obliden del món real i descarreguen tensions a base de cometre matances de pobres monstres que passaven per allà...

En fi, com que sóc així de políticament correcte, no em pronuncio sobre amb qui em vaig divertir més (no crec que pugues, tampoc), però el que si que dic és que el que si que seria realment impressionant seria muntar un dia una mega-partida mixta amb una quinzena de jugadors i tres o quatre màsters (hi continuarem pensant...)

QUE VAGI BE!
PETONETS!
YAGO